lunes, 12 de mayo de 2014 Història del pantà de Relleu.
EL PANTÀ
DE RELLEU
Fuente: Paco Maciá
Fuster
 |
EL PANTÀ DE RELLEU
Fuente: Paco Maciá Fuster
|
Encara que la gestació del pantà de Relleu va
començar ja en els tems de Felip III (1578-1621), Es desconeix la data exacta
de l'inici de la seua construcció. Abans a l’autorització reial, només es van
poder estudiar els paratges del llit del riu Amadorio per a poder decidir el
lloc idoni i menys onerós per a la construcció de la presa, decidint que el més
favorable i adequat era l’estret afrontant amb el terme d’Orxeta però dins dels
límits de Relleu.
En 1630 es
reprèn novament l’empresa quan el Síndic de La Vila Joiosa acudeix al Rei Felip
IV (1606- 1665) exposant la decadència de la vila per la falta de collites a
causa de l’escassetat d’aigua per a reg. La sol·licitud va ser remesa el 10
d’octubre d’eixe mateix any al Virrei de València que, junt amb la Real
Audiència, havia d’informar el Rei de la petició. El Senyor de Relleu i
l’Administrador de l’Encomana d’Orxeta, van manifestar la seua oposició a la
sol·licitud de La Vila Joiosa, però les seues al·legacions van ser descartades
per falta de fonament.
Al juliol de 1631,
l’Audiència va enviar un arquitecte perquè reconeguera el lloc i tinguera en
compte les pretensions de totes les parts involucrades.
Al febrer
de 1632, el Rei va ordenar a l’Audiència un nou reconeixement per part de dos
pèrits “pràctics en semblants fàbriques” i a costa de les arques vileres. Les
seues conclusions van ser remeses al Virrei i per este al Rei al desembre del
mateix any, mentrestant, el monarca rebia una nova representació de La Vila
Joiosa.
Els fonaments del Senyor de Relleu en contra de l’obra no van haver de quedar
molt clars en els anteriors informes, per la qual cosa, al març de 1633, de nou
el monarca va ordenar al Virrei la verificació dels mateixos, i dos Doctors de
la Facultat de Medicina de la Universitat de València van ser els encarregats
d’examinar “in situ” les circumstàncies de les al·legacions.
Davant de la imminent aprovació de l’obra, Orxeta es va retirar del pleit a
l’agost de 1633, però Relleu encara va interposar diverses al·legacions als
capítols proposats per La Vila que van ser denegades.
La Vila Joiosa durant molt de temps va sol·licitar i suplicar davant Sa
Majestat el Rei Felip IV, l’autorització per poder alçar una presa a la que
embassar l’aigua per regar les seues hortes i després de més de 20 anys, el
monarca va fer que eixa aspiració del poble viler fora una realitat, firmant el
Reial Despatx pel que s’autoritzava al poble de La Vila construir un pantà.
Eren les 11 del mati (el Rei signava els despatxos a eixa hora) del dia 8 de
Maig de 1653.
Per mitjà d’este
document es van concedir a La Vila Joiosa capítols que van fer possible el
finançament de l’obra. El repartiment de les aigües era competència exclusiva
dels oficials de La Vila i els regants, només els veïns d’esta última,
obtindrien l’aigua en proporció a la terra que tingueren.
S'especificava el pagament per tots els veïns sense excepció per a les
actuacions necessàries per a la conservació de l'obra. Es va autoritzar la
construcció en terme de La Vila de nous molins i forns davant del previsible
augment de la població.
Finalment, s'excloïa a les poblacions d'Orxeta i
Relleu dels possibles beneficis del pantà ja que la construcció de la presa es
realitzaria en zona estèril i muntanyosa d'ambdós termes. A pesar d'això, el
Comte, Senyor de Relleu, no va deixar mai d'oposar-se i de reclamar contra el
pantà i contra La Vila joiosa.
Es desconeix,
no obstant això, la data de l'inici de la seua construcció i la de la conclusió
de la seua primera fase. Alguns autors situen l'inici en 1689. Estiga o no
encertada la datació, si que es pot assegurar que en la primera dècada del
segle XVIII, encara que no conclosa totalment, ja retenia les aigües de
l'Amadorio i possiblement també gran quantitat de llims.
La paret
s’alçà fins on aplegaren els recursos econòmics, no podent, per manca de
mitjos, alçar-la fins l’altura projectada. Fins i tot, serví per que els 200
regants que utilitzaven les seues aigües, feren mes fèrtils les seues hortes,
però degut al pantà, els camps vilers foren canviant de secà a regadiu i l’any
1772 passaven de 1000 els regants, augmentant La Vila el seu comerç terrestre i
marítim gracies al beneit pantà.
L’any 1790,
degut al creixement de l’horta vilera i sent l’obra vella del pantà molt
deteriorada, amenaçant ruïna per les penetracions de les aigües a la paret i
aprofitant que les collites del any anterior havien segut prou copioses en gra
i hortalisses i degut allò, tots els llauradors vilers podien contribuir
al sufragi de l’obra, s’acordà apanyar l’obra vella i a mes l’alçada
d’uns pams mes de paret.
El Reial
Consell acordà alçar la paret del pantà 10 pams i continuar la seua elevació
fins el que es pogueren gastar. Però com les relacions entre vilers i relleuers
eren les que sempre han segut entre pobles veïns, el Reial Consell acordà en
primer lloc la construcció d’una caseta per la guàrdia, fent-se saber per
edicte públic que cap veí de Relleu fera perjudici a dita obra, donant compte
al Corregidor de Xixona pel seu compliment per les viles de Relleu i La Vila.
Així i tot,
el poble de Relleu amb el seu retor, el prior del convent i altres particulars
amb el consentiment de l’ajuntament i representant al Comte de Puñoenrostro,
senyor de Relleu, feren oposició a l’obra pels perjudicis que la pujada de
l’aigua embassada poguera fer a les terres del poble com les possibles
malalties que portaren les aigües embassades.
Sent
necessari la tallada de llenya per fer la calç i altres menesters, l’amo
directe del poble junt a veïns de Relleu, es resistiren a consentir dits talls
de llenya així com traure pedra i altres materials que La Vila
necessitava per realitzar l’obra.
Les
autoritats vileres dubtaren en la forma d’actuar per fer valdre els seus drets
i poder realitzar el recurs corresponent a la Reial Audiència o anar a altre
tribunal per tindre la seguretat de poder realitzar els treballs
requerits al pantà, ja que la Justícia de Relleu prenia i posava pres a
qualsevol viler que veien realitzant dits treballs.
El Síndic
Prior va ser a Relleu a prendre testimoni avant l’escrivà, fent constar els
desperfectes ocasionats pels seus habitants, sabotejadors del pantà, havia un
trencat d’onze pams i quart, la caseta de la guàrdia tenia part de la teulada
llançada a terra, la fumera totalment derruïda, una taula que servia de
pessebre tirada a l’aigua, la porta sense forrellat i feta pols. En vista de
tot allò i dels crits i amenaces dels de Relleu en que tot el que construïren
durant el dia, ells ho trencarien durant la nit, va passar escrit a la
Reial Audiència del que va ocórrer, i degut allò, el jutge de dita institució,
va manar publicar a Relleu un despatx informant que baix sanció de 50 lliures,
cap individu pogué tirar pedres o qualsevol altra cosa al got del pantà
ni fer mal a la paret i a la caseta.
El Reial
Consell va sol·licitar que en cas de no agafar els delinqüents, les
responsabilitats recaigueren a l’ajuntament de Relleu tal com passava al
partidor d’Orxeta.
A pesar de
tots els impediments que Relleu va posar a esta obra des del principi de la
mateixa, es va dur a terme un recreixement de la presa en poc més de 5 metres
d'altura i 4 de grossor que va aconseguir alçar la paret fins als 31,85 m.
Actualment la
seua capacitat és d'uns 0.6 Hm cúbics i el ràdio de la presa és de 60 metres,
constant en tot el mur, però l'angle és molt menys baix, on la tancada
s'estretix fins als escassos 2 metres i la pressió de l'aigua és major, per la
qual cosa requerix un mur més gros i de gran rigidesa. Als 28 metres d'altura,
límit de l'obra original, s'obri fins als 40 metres, amb la qual cosa bastaven
10 m. de grossària del mur.
La gent de Relleu va demostrar en aquet assumpte,
fer unió front al que consideraren una intromissió a les seues terres i
una injustícia el espoli dels seus montes i els seus boscos de manera gratuïta,
però el cas fou guanyat per La Vila per què les seues autoritats van fer
prevaldre un dels seus privilegis que Bernat D’en Sarrià, vicecanceller del
Rei, donà a la seua carta pobla als habitants de La Vila Joiosa, consistent en
poder tallar llenya per al que volgueren en tot el seu senyoriu i aquest
comprenia tot el territori dins del que s’utilitzava com mesura la “barxilla
sarriana”, estant Relleu dins d’aquet territori. Per tant La Vila era lliure de
pagar per tallar llenya per l’obra del pantà.
De totes maneres, mal ho passaren els vilers
mentres va durar la que fou una de les obres mes importants, que a més va
propiciar el principi del desenvolupament de La Vila.
BIBLIOGRAFIA
Pablo Giménez Font- El pantano de Relleu y el riego de la huerta de
Villajoyosa (1653-1879). Investigaciones Geográficas, enero-abril, nº 30.
Universidad de Alicante.
Documentació
de l’arxiu de l’autor d’aquest article.
TRANSCRIPCIÓN
Carta a la
Audiencia de Valencia por destrozos en el pantano de Relleu. Febrero de 1790.
1ªpagina: Muy Sr. Nuestro: Habiendo ocurrido la novedad de que
en la pared del pantano se habían quitado unas piedras de la última hilera,
empezado un hornillo (agujero) en la pared y en la casita diferentes roturas,
determinamos que sin pérdida de tiempo se formase petición y pasase el Síndico
General a Relleu pidiendo testimonio de todo, y en efecto en el mismo día que
pasó otro Síndico se libró por el escribano de Relleu testimonio por el que
consta que en la hilera última de piedras hay una rotura de once palmos y
cuarto, y las piedras, una se encuentra en el barranco y las demás se recela
que pararán dentro del cubo, este aparte derruido, a cinco palmos de la
pared hay empezado un hornillo de poco más de un palmo de profundidad y otro de
anchura, en la casa se advierte de perjuicio parte de su tejado desmoronado, la
chimenea por dentro y fuera derruida en todo, una tabla que servía de pesebre
arrojada al agua, la puerta sin cerrojo y el
lugar------------------------------------------------------------------------------------
2ª página: que este ocupaba, hecho astillas. En vista de todo y
de las amenazas y voces de los de Relleu sobre amenazar que lo que se haga de
día en el pantano lo desharán de noche, observaciones que se han hecho de
algunos sujetos de mal vivir, rondones del pantano y muchas más noticias que se
han adquirido, teniendo presente el despacho ganado del Real Consejo que por D.
Jacinto Miguel de Castro, juez de esa Real Audiencia, se mandó publicar en
Relleu que bajo multa de 50 libras, ningún individuo de Relleu arrojase piedras
ni otra cosa en el cubo, ni hicieran daño a la pared del pantano ni casita,
para el mejor acierto se ha deliberado se le escribiese a VM como el más
interesado en los riegos de ésta, para que en vista de todo tome los oportunos
informes. Si el recurso para averiguar los malhechores debe ser en esa Real
Audiencia o por dimanar aquel primer despacho del Consejo se deberá acudir a
éste, pues de no tomarse una
pronta---------------------------------------------------------------------------------
3ª página: providencia, pasando comisionado a
indagar y averiguar los pasajes y de su vista obligar a la responsabilidad al
ayuntamiento de Relleu, según como sucede en el partidor de Orxeta, quizá no se
podrá remediar algún estrago, pues solo el alcalde mayor de dicha villa es
propicio a esto. Y así empezamos que con la viveza que estila tomar las cosas,
este asunto que tanto importa, lo ejecute con la posible brevedad. Y en el
ínterin quedamos para servir a VM, esperando nos dispense sus preceptos que
obedeceremos con la más fina voluntad.
Dios
guarde a VM Villajoyosa 6 de
febrero de 1790.
BLM
de VM (besan la mano de Vuestra Merced)
P.D. Ss ms atos
serves. (sus más atentos servidores)
Alfonso es abogado D. Jayme Lloret
de la villa de Relleu Bautista Esquerdo
y pariente muy cerca-
Phelipe Llinares
no del Procurador Gral. del D.
Juan Zaragoza
Sñor. de dicha villa.
Por mandato de dichos SS
Pedro
Miguel, escribano
Se autoriza la
reproducción de la información contenida en esta publicación, siempre que la
fuente sea citada. La documentación se adjunta incompleta, en caso de que te
interese la totalidad de la misma, ponte en contacto con el autor del artículo.
Publicado Fuente por Francisco Maciá Fuster en:
20140512-PacoMacia.Blogspot.com- Història del pantà de Relleu
20140512-PacoMacia.Blogspot.com- Història del pantà de Relleu
http://pacomacia.blogspot.com.es/2014/05/historia-del-panta-de-relleu.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario